Una mica d'historia...

El poble de Saldet està format per una dotzena de masies agrupades prop de l'església, a la vora de la riba dreta del rec del Molí de l'Armentera i a uns 300 m. del marge dret del riu Fluvià. Es troba a cinc kms. de Ventalló. És un poble de la plana on abunden els conreus de ferratges, blat de moro i fruiters.

En un document de l'any 859 aquest lloc és anomenat "Salcidum". L'any 1225 el topònim és escrit "Salzeto". L'any 1330 la dècima part del delme de la parròquia de Santa Eugènia de Saldet la tenia en feu el senyor del castell de Pelacalç.

El nom Saldet deriva del llatí "salicetu", lloc plantat de salzes o saules, arbres molt abundants per aquesta contrada.

A migdia del poble hi fou excavada una necròpolis tardo-romana. S'hi trobaren monedes i ceràmica del Baix Imperi.

L'església de Santa Eugènia de Saldet és romànica, d'una sola nau amb absis semicircular. Bona part del monument es troba mig colgat per les terres deixades pels aiguats. El sòl interior de l'edifici és molt més baix que el nivell de les terres que l'envolten; s'han de baixar quatre esglaons per arri-bar al nivell de la porta d'entrada.

El frontis antic d'aquesta església no es conserva perquè a mitjans del segle XIX la nau va ser allargada pel costat de ponent. L'actual façana occidental queda adossada a una casa veïna. Al mur meridional de la nau hi ha la portalada romànica formada per dos arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà llis. A l'extrem oriental d'aquest mur hi ha una petita finestra d'un sol vessant, amb l'arc apuntat. El mur lateral nord de la nau és visible només en un curt tram, en el seu extrem de llevant; la resta queda afegida a una masia.

L'absis, semicircular, a l'extrem de llevant de la nau, té al centre una finestra de doble esqueixada, de vessants molt oberts i arcs de mig punt formats per dovelles ben tallades. Sobre el frontis s'alça un campanar de cadireta d'un arc de mig punt fet amb rajols (segle XIX); un altre campanar de cadireta, aquest de dos arcs, s'alçà damunt la paret de capçalera de la nau.

L'interior del temple és net de la calç que el cobria. La volta de la nau és de canó i seguida, hi ha, però, un tram, pròxim a la capçalera (extrem oriental de la nau) que deu correspondre a alguna reforma, doncs és lleugerament apuntat. En el punt d'unió dels dos sectors de volta diferent forma hi ha un arc toral apuntat. L'arc triomfal és, també, lleugerament apuntat i la coberta absidal presenta una forma ametllada. El parament dels murs de la nau està format per carreus ben tallats i força grans. Hom considera aquesta església construïda durant els segles XI o XII.

A migdia i a uns 50 m. de l'església hi ha el mas Clarà, al costat de la carretera. És una masia del s. XVI que presenta un portal adovellat amb la data de 1540. Sobre aquest portal hi ha una finestra rectangular amb senzilla decoració renaixentista amb ressalts sobre la llinda i a l'ampit.

font:
http://www.crae.com/pap/MostrarP.Asp?Idi=0&Idp=53