Vam aconseguir arribar a quarts d'onze del dissabte i els brunets tenien llest el sopar, una fantàstica truita de patates amb pantomata!!
Els hi ha quedat la casa fantàstica, sembla un loft del poblenou, tope mínimal!! a mi em fan enveja perquè nosaltres vivim en un barroquisme de sofàs, taules i cadires que per jugar a futbol o ballar haurem de sortir al jardí under the water.
Llàstima de pluja, no hem pogut passejar. Però hem estrenat el parxís!! I finalment vam menjar les butis picantas com a dinar d'estrena passat per aigua. Les dolces les vam menjar a Bcn... crec que hem de dona'ls-hi una segona oportunitat, però les haurà de cuinar algú altre!! jajaja
Ah!! i vam coneixer la Mary Lake i en JMB in person!! Ens van donar un allau de consells i hores d'ara encara no puc recordar ni un nom!! Tenim una muntanya per buscar pinyes ,el forn i les butis de primera a Vilademat, un restuarán plè de surferus a Sant Pere P. que fan uns bocates da morire, el veí dels presseguers té el negoci a l'Armentera i l'alcalde viu a Ventalló... JMB&Lake em penso que ens ho haurieu de passar per escrit això o comprarem tomatas verds el que ens queda de vida!
Primer despertar saldetià (atenció al pàjaru de l'arbre, ve cada día a cantar-me una cançó a les 8)
La persona amb pitjor sort de la història del parxís (amb cubilet al front per donar-se sort)
A punt de guanyar la primera partida del campionat de parxís Saldetxís
A punt de no guanyar el Saldetxís
El Joaquín tirant-se dels cabells... quan jugui al ping pong i no guanyi ... això sí que serà terrible!!
Victòria
Breakfast at Monipeni's (& Barbeiro's of course)
Eso debe de doler...
mmmmmm... aperitiven
El salze, que ens dona el nom als saldetians.
La morera, que li dona nom al Chema (i a la meva iaia Maria Morera)
Unplugged "6"
Incubo: el nostre nou amic i vigilant de la porta de casa.
La persona amb pitjor sort de la història del parxís (amb cubilet al front per donar-se sort)
A punt de guanyar la primera partida del campionat de parxís Saldetxís
A punt de no guanyar el Saldetxís
El Joaquín tirant-se dels cabells... quan jugui al ping pong i no guanyi ... això sí que serà terrible!!
Victòria
Breakfast at Monipeni's (& Barbeiro's of course)
Eso debe de doler...
mmmmmm... aperitiven
El salze, que ens dona el nom als saldetians.
La morera, que li dona nom al Chema (i a la meva iaia Maria Morera)
Unplugged "6"
Incubo: el nostre nou amic i vigilant de la porta de casa.
2 comentaris:
Ernestu, ja tens una feina, la morera s'ha de podar, totes les branques que van amunt, tallades, com la de la Terelim.
Els cucs els podríes guardar-cultivar, que per pescar anguiles per SS, aniràn molt bé.
De coure les butis dolçes, la MLake, us ensenyarà.
JMB-Pepem
Malament!! em penso que precisament havia vingut a podar-la el JM Lake i de fet em va semblar estrany... però com que algú m'havia explicat que dels arbres se'n poden nomès les branques que baixen... No tindreu per casualitat una petita escala i l'eina aquella de podar a distància?
Lo de les butis... em penso que haurem d'esforçar-nos molt, amb que les podriem acompanyar?
Publica un comentari a l'entrada